El passat 18 d’abril va sortir al telenotícies el reportatge de 3Cat que aborda com les generacions sense fills afronten la vellesa en una societat cada cop més autònoma i desigual. Segons dades del Centre d’Estudis Demogràfics, una de cada quatre dones catalanes nascudes el 1975 no ha tingut fills, la qual cosa suposa un canvi significatiu respecte a generacions anteriors, on només una de cada deu dones majors de 75 anys no tenia descendència.
Amb l’augment de persones sense descendència, especialment entre els adults de 55 a 64 anys, sorgeixen nous reptes relacionats amb les cures i el suport social. La Dra. Esther Cabrera, catedràtica i directora de la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus de la UPF, va ser entrevistada per parlar sobre els nous models de cura.
Aquest canvi demogràfic posa en qüestió el model tradicional de cures basat en la família. La Dra. Esther Cabrera, catedràtica i directora de la Càtedra d’Envelliment i Qualitat de Vida del TecnoCampus de la UPF, destaca que el model mediterrani, on les cures es proporcionen dins l’àmbit familiar, està canviant ràpidament. Per això, proposa fomentar ecosistemes locals de cures que permetin a les persones envellir als seus barris, amb el suport de xarxes veïnals i serveis públics.
La manca de fills pot implicar una major vulnerabilitat en la vellesa, ja que tradicionalment han estat els descendents qui han proporcionat suport emocional i físic als seus pares. Aquest canvi demogràfic planteja la necessitat de repensar els models d’atenció a la gent gran, promovent alternatives com les xarxes de suport comunitari i les vivendes col·laboratives.
Davant d’aquesta situació, sorgeixen alternatives com l’habitatge cooperatiu, les xarxes de suport mutu i els models de cures cooperatives. Aquests espais promouen l’autonomia, el respecte i una vellesa amb dignitat. Tanmateix, per fer-los viables a gran escala, cal un canvi de paradigma en el pensament urbà i en les polítiques públiques.
En resum, es posa de manifest la necessitat de repensar els models de cura i envelliment en una societat on cada cop més persones arriben a la vellesa sense descendència, i on les desigualtats econòmiques poden condicionar l’accés a una vellesa digna. A més, es destaca la importància de polítiques públiques que abordin aquestes noves realitats, garantint els suports necessaris per a tots, independentment de la seva situació familiar.
Llegir notícia Com afronten la vellesa les generacions sense fills? Cap a una societat més autònoma i desigual
Veure video